Alta traïció
A l’alcaldessa li agrada l’Òpera. S’emociona amb el llenguatge i la música, amb les tragèdies clàssiques d’amors traïts que tantes vegades ha pogut escoltar al Liceu.
Potser per aquest motiu, al darrer Ple, va recordar o es va inspirar en l’Òpera per imitar les grans sopranos i acusar-me de trair-la i causar-li dolor.
En aquest paper, és insuperable. Té un dramatisme excepcional, una capacitat extrema de commoure. És un recurs que fa servir quan se sent incòmode, quan li fallen arguments, quan ha de trobar una sortida digne per escapolir la pròpia responsabilitat.
I li funciona. Diu que jo li vaig dir que a la comissió d’estudi del barri de Canyet, que havia de discutir sobre la idoneïtat de declarar el barri com a zona d’interès etnològic, s’havia de centrar en aquesta qüestió. Té raó. Diu que li vaig dir que d’aquest tema n’havíem de parlar amb més temps i perspectiva, i no prendre decisions fins al proper mandat. I té raó.
I es queixa dramàticament quan al Ple li critico que la comissió, creada per parlar de l’etnologia, ha perdut el temps. I em diu que vaig ser jo qui li vaig dir que no parléssim de qüestions urbanístiques de fons.
Lògic. Li vaig dir que havíem perdut el temps, perquè ni tant sols en tres mesos hem estat capaços de debatre amb documents solvents la qüestió de la declaració de zona etnològica. Li vaig dir que la qüestió rellevant no es podia debatre i pactar en una comissió que tenia tres mesos de marge per presentar conclusions.
I sobretot, li vaig oferir un espai de reflexió i acord polítics on poguéssim pactar una proposta i presentar-la a la ciutat, en el marc d’un nou planejament general de la ciutat de Badalona. Com que vaig criticar que l’abús en la modificació puntual del Pla General Metropolità, genera incertesa i inseguretat jurídica, i aboca el planejament a la manca de transparència, va enfadar-se i va dir que parlaríem ara i de tot.
Cap inconvenient. La nostra proposta és ben clara. Encarregar un nou Pla Urbanístic Municipal que superi el PGM i que clarifiqui el futur de Badalona a 20 anys vista. I donar-nos fins a finals del 2009 per fer-lo i pactar-lo amb la societat civil.
Això ho haurà de fer el futur ajuntament, perquè malgrat que ella cregui que mai perdrà el poder...finalment aquesta qüestió la decidiran els ciutadans el proper mes de maig.
Voldran els socialistes plantejar un encàrrec seriós sobre el futur urbanístic de la ciutat?
Cordialment,
Ferran Falcó Isern
1 de març de 2007
