La desgràcia de ser “mercat municipal” (post del meu bloc del 3 de gener)
Suposo que l'any 1899, quan el van construir, el Mercat Municipal Maignon de Badalona deuria de ser l'enveja dels vilatans. Construït estratègicament per donar servei als barris del Centre i del Progrés -és a dir, configurat com a mercat central de Badalona-, el mercat municipal ha complert anys i panys sense que pràcticament s'hi hagi encetat cap reforma d'importància. D'importància estratègica, vull dir.
Cíclicament,durant els darrers 20 anys d'història política local, els socialistes han anat venent, la "necessària reforma i modernització del mercat per tal de salvar-ne l'activitat i projectar-lo cap al futur amb força i garanties competitives". Estudis, projectes, idees, concursos i burocràcia variada per anar fent volar coloms mentre els paradistes plegaven per jubilació, cansament o simplement fastiguejats de veure com l'administració de la qual depenien -i depenen- els tenia en la inanició més absoluta esperant que, com fruita madura, anessin tancant i tancant parades fins a aconseguir el que ara són a punt de lograr. Que no només pleguin els qui encara hi queden, sinó que tampoc no hi hagi cap inversor privat disposat a posar-hi un supermercat que -com deien els teòricament entesos- garantís el futur de la oferta comercial conjunta del producte fresc i el que s'ofereix en un "súper".
És vergonyós, indignant, frustrant i penós veure com s'ha gestionat aquest tema per part del govern municipal. Pitjor, impossible. Van fer un concurs i els ha quedat desert, mentre el preparaven -cosa que incomprensiblement ha trigat 3 anys-, han anat plegant desenes d'operadors, i el mercat ha anat perdent força. A Barcelona, a Granollers, les apostes han estat clares i han donat fruits més que dignes. El mercat de Santa Caterina n'és una mostra.
Mentrestant, els nostres cracks han anat jugant amb la gent, generant expectatives, frustrant-les, fent numeros i equivocant-se. En definitiva, han posat en evidència que, pels socialistes, l'important eren i són encara les grans superfícies, que donen diners i creen llocs de treball precaris i gens qualificats, mentre que la botiga professional els importa - i als fets em remeto- un autèntic rave.
Cordialment,
Ferran Falcó Isern
3 de gener de 2007
