En immigració, lideratge
Dimarts passat vàrem ser a Vic, acompanyats de representants d’entitats de Sant Roc, Llefià i La Salut, per conèixer de primera mà les accions que el govern encapçalat per Jacint Codina, de CiU, ha desenvolupat per gestionar el fenomen de la nova immigració de forma efectiva. Vàrem triar Vic perquè, malgrat tenir menys població que Badalona, és una ciutat, capital de comarca, on hi ha un 22,5% de ciutadans d’origen estranger i on, malgrat aquest elevat índex, no hi ha hagut problemes de convivència com els que hi ha a Badalona.
La primera constatació de la nostra visita va ser clara. En la gestió del fenomen migratori, el primer que cal és lideratge polític. En Jacint Codina l’ha exercit durant els darrers 10 anys. Des de l’any 1997, quan Vic només tenia un 6% de població immigrant, l’alcalde de la capital d’Osona s’ha encarregat personalment del desenvolupament d’accions encaminades a facilitar la convivència entre els nouvinguts i la comunitat d’acollida. Ho ha liderat ell, perquè des d’un bon principi va veure que aquesta era una qüestió estratègica. Ara, a ciutats com la nostra, quan el problema ja és molt complex, ens despertem i comencem, tímidament, a arribar a aquesta conclusió. 10 anys de feina a Vic, i 10 anys de retard a Badalona. Dos panorames diferents, resultats de l’existència de lideratge polític d’una banda, i de la manca d’aquest lideratge, de l’altra.
La segona constatació de la visita a Vic és que l’enfocament de la qüestió migratòria és en molts casos errònia. Sovint parlem primer de grans conceptes, i ens oblidem de les petites coses, que són les realment importants. Ens omplim la boca parlant d’integració, quan aquest ha de ser el resultat d’una bona gestió de la convivència. No hi haurà integració sense convivència. Per tant, el primer que cal fer és treballar sobre la convivència. A Vic ho fan. L’alcalde personalment ho fa. Ha fet, per exemple, més de 200 reunions amb comunitats de propietaris per explicar als nouvinguts les normes bàsiques de convivència als edificis i als espais públics. I això ha estat clau, juntament amb un bon programa de gestió de l’arribada de nouvinguts, per garantir una integració adequada d’aquestes persones.
La tercera idea és que, a Badalona, malgrat el temps perdut, encara podem encarrilar la qüestió. Però, tornant a la idea inicial, hem de ser conscients que això passa perquè el govern, i l’alcaldia en particular, exerceixi un lideratge i situï aquesta qüestió en primer lloc de l’agenda política. Nosaltres presentarem en breu una proposta sobre aquest àmbit, que es basarà en tres pilars: primer, el Pacte Municipal sobre la Immigració, que hem demanat des de fa més de tres anys; segon, un programa de foment de la convivència veïnal i el civisme, amb normativa inclosa, que focalitzi l’atenció en els barris més afectats; i tercer, una revisió a fons dels recursos públics, humans i econòmics, destinats a la convivència veïnal, l’acollida i la integració, amb l’objectiu d’incrementar-los, racionalitzar-los, i fer-los realment efectius.
Ens juguem el futur de Badalona. I per això cal un canvi radical respecte a com fins ara s’ha abordat aquesta qüestió.
Cordialment,
Ferran Falcó Isern
12 d'abril de 2007
