Coherència
Ahir vàrem fer pública la nostra opinió sobre la darrera crisi oberta al govern tripartit de Badalona. Com segurament sabreu, els dos socis dels socialistes s’han mostrat disgustats per haver conegut a través dels mitjans de comunicació les negociacions de l’Ajuntament sobre el futur del Teatre Principal i els cinemes Picarol. També es van mostrar indignats per l’atorgament de la llicència d’obres a una empresa que ha de fer un bloc de quatre a sis plantes a l’illa Fradera, quan encara no s’ha tancat el debat sobre què cal fer en aquest entorn. En teniu informació detallada a les edicions dels darrers tres dies del diari El Punt.
Tot això ha passat pocs dies després de les desavinences públiques sobre la gestió de les escoles bressol, i en un mandat on ens hem trobat criteris clarament distants en temes d’importància com el Pla d’Habitatge, el Port, o el futur urbanístic de Canyet. Criteris diferents que al final s’han convertit en un de sol: el dels socialistes badalonins, que porten 3 anys i mig imposant-se als altres sense donar marge a un debat profund que resulti en decisions compartides unitàriament.
La discrepància en un govern de coalició és lògica i natural. Fins i tot és positiva, necessària. Però quan aquesta discrepància sembla més una qüestió d’imatge perquè no es trasllada en fets apreciables, la cosa grinyola. En privat, més d’una, de dos i de tres persones vinculades a IC o ERC et diuen que certament estan cansats de tanta imposició socialista. Que tot plegat els ha generat una frustració important.
Però públicament diuen tot el contrari. Quan se’ls diu que poden ser coherents i passar a l’oposició si no se senten còmodes en aquest govern tripartit però monocolor, la resposta és la mateixa: el silenci quan es planteja en privat (un silenci que parla per si sol) o la crítica directa a qui públicament gosa demanar-los coherència, com han fet quan els hem instat a deixar els socialistes en minoria i passar a l’oposició fins les properes eleccions si no volen que aquestes noves divergències públiques semblin només una operació d’imatge per marcar perfil propi de cara a les eleccions del mes de maig.
Però més enllà del paper d’avui d’uns i altres, l’experiència d’aquest tripartit monocolor hauria de conduir a dos dels seus protagonistes –IC i ERC- a una reflexió sobre si aquesta és l’aposta que millors resultats pot aportar a la ciutat. Nosaltres creiem que no. Que l’aposta per un nou tripartit monocolor ens farà perdre més temps. Que l’autènctica opció de progrés per Badalona és que, després de 30 anys al govern, la mediocritat dels socialistes d’avui passi a l’oposició i es configuri una nova suma de sensibilitats que aporti al govern de Badalona unes idees, una empenta, una il·lusió, una joventut i una preparació que amb l’actual model no té.
Cordialment,
Ferran Falcó Isern
12 de gener de 2007
