Admiro Maite Arqué
Maite Arqué i la Consellera de Benestar i Família van anunciar un acord per “construir a Badalona 11 equipaments socials en 5 anys”. L’alcaldessa ho va fer sense posar-se vermella, i amb el somriure icalidesa professional que la distingeixen. L’admiro. Sí, els ho dic de debó. Admiro Maite Arqué.
Jo no seria capaç d’anunciar allò que no podré fer. Segur que no, i més després d’haver anunciat habitatges per a joves i no haver complert. O d’haver promès d’arranjar la plaça que acull l’església de Canyet i no haver complert. O d’haver promès d’obrir ca l’Arnús fa 3 anys i no haver complert. O d’haver promès 9 llars d’infants i no haver complert.
No vull afegir res més a la llista, tot i que els asseguro que és més llarga. Però sí que vull que s’adonin que ens cal un nou estil, amb menys promeses amables i més sinceritat. Un alcalde i un ajuntament que ens tracti com a majors d’edat. Que lideri la ciutat i que s’expliqui amb raons. No que prometi, amagui, justifiqui o canviï la realitat del que són les coses. El que fa aquest govern ha funcionat fins ara, però crec arribada l’hora que els qui som més joves diguem prou de paternalisme, prou de victimisme, i prou de promeses que queden en no res, o en ben poc.
Cordialment,
Ferran Falcó Isern
13 d'octubre de 2006
