Pintades
Ja he escrit alguna cosa al meu bloc sobre el “tema de la setmana”: les pintades crítiques amb el govern que van aparèixer al “Forat de la Vergonya” i al solar on hi havia Can Parera, i que l’Ajuntament va fer esborrar amb una rapidesa inusitada i en dues ocasions.
Però voldria aprofitar aquest espai per exposar el que penso que simbolitza tot aquest assumpte. Crec que no exagero si dic que el que ha passat posa de manifest l’agonia d’aquest govern. Estan al límit, han perdut el rumb, tenen por de perdre el que han tingut durant trenta anys, i això els fa actuar amb prepotència, els fa perdre la sensibilitat, els fa actuar precipitadament i amb nervis.
Només poden haver estat els nervis els que hagin fet esborrar en ple cap de setmana unes pintades crítiques amb el govern en una zona on les parets dels comerços i les cases estan plenes de tot tipus d’escrits i dibuixos, sense que l’Ajuntament els esborri ni ajudi a esborrar-los. Només poden haver estat els nervis els que hagin fet que el govern actués amb aquesta doble moral: les pintades crítiques amb ell s’esborren, les que no ho són, es deixen.
La gent normal no entén quina diferència objectiva hi ha entre un garbuix inintel·ligible i una frase crítica amb la gestió municipal, que no insulta ningú i només planteja una opinió. Totes dues embruten la ciutat, i per això totes dues haurien de ser “tractades” de la mateixa manera.
No els estranyi si amb aquests “tractes” diferents, un comerciant desesperat per les pintades de la seva façana –m’estic imaginant una botiga de fotos del carrer de Mar, per exemple- decideixi “autopintar-se” una frase crítica amb el govern, amb l’esperança que algú de l’Ajuntament ordeni que li netegi la façana immediatament.
En qualsevol cas, l’assumpte ha deixat de ser una anècdota per a ser un símptoma evident de l’estat de nervis que viu el govern municipal a mesura que s’acosten les eleccions i els problemes de la ciutat creixen en nombre i intensitat. Si algú que reclama neteja al barri ha d’arribar al límit d’haver-lo d’embrutar amb una pintada, vol dir, d’una banda, que no troba en l’Ajuntament un interlocutor vàlid i eficaç, i de l’altra que la situació és ja insostenible.
Un darrer apunt. Si jo hagués estat l’alcalde -i en cas que el solar i el barri haguessin arribat a aquest límit de deixadesa, cosa que hauria intentat impedir-, hauria tapat la pintada. Segur. Però hauria tingut la sensibilitat de fer-ho sense tanta urgència, i acompanyant-ho d’un contacte amb els afectats pel “Forat de la Vergonya” i les entitats socials i comercials que pateixen la problemàtica de les pintades i la manca de neteja al centre de la ciutat. Això que dic no és ni ciència-ficció ni demagògia. És ben senzill. Només calen un parell de trucades telefòniques i buscar un forat a l’agenda.
Cordialment,
Ferran Falcó Isern
18 de gener de 2007
