La gestió de la por
En el ple de dimarts, els veïns del Gorg afectats per la nova (tercera) ubicació de la subestació elèctrica del tramvia van exposar la seva preocupació per la intal·lació d’aquest element a tocar d’habitatges, presentant alhora la seva proposta d’emplaçament alternatiu.
Ho van fer emparant-se en dos fets: en primer lloc, informes científics que apunten dubtes sobre la suposada inocuïtat d’aquestes subestacions, i en segon lloc, la constatació que l’emplaçament s’ha canviat dues vegades perquè els veïns ho van demanar i que, per tant, s’escau tenir la mateixa sensibilitat si ara ho demanen uns altres.
Nosaltres vam manifestar el nostre suport als veïns, en el sentit de reclamar al govern més sensibilitat i diàleg, i vam demanar que s’estudiï a fons la proposta d’emplaçament alternatiu dels veïns, que consisteix en traslladar tan sols uns metres la ubicació d’aquesta subestació.
Però de les paraules del regidor d’urbanisme es desprèn que la decisió està presa. En el que ell anomenava “la gestió de la por”, el regidor va apel·lar al “rigor científic”, referint-se a un informe que afirma que no hi ha risc per a la salut i que es va encarregar davant l’oposició al primer emplaçament. Un informe que no va pesar gaire en aquell moment, ja que finalment es va canviar la ubicació per un altre lloc, on tampoc es va acabar instal·lant la subestació. Tot plegat un girigall que deixa per terra la credibilitat d’aquest o qualsevol altre informe, donant la raó –com a mínim la raó moral- a uns veïns que volen el mateix tracte.
És precisament sobre el concepte de la “gestió de la por” que voldria fer un darrer comentari. Els governants han de gestionar la por (o els dubtes, o les incerteses que lògicament i legítimament tinguin els ciutadans) amb rigor científic, però també amb sensibilitat. Perquè un govern científicament rigorós però socialment insensible no és un govern. És més aviat una gestoria, i l’alcaldessa i els seus regidors no poden comportar-se només com a gestors freds. Han d’entendre que la gestió que facin ha de garantir el progrés social, però també la pau i la tranquil·litat social, aportant a les persones la satisfacció de saber que els dirigents les tenen en compte.
Cordialment,
Ferran Falcó Isern
22 de desembre de 2006
