Un govern car
Finalment el govern ha decidit canviar la ubicació de la subestació elèctrica que ha de donar servei al tramvia, traslladant-la uns metres més enllà dels habitatges dels veïns que havien protestat en les darreres setmanes. Unes protestes comprensibles i legítimes, si tenim en compte que el govern municipal i la Generalitat ja havien canviat la ubicació de la subestació en dues ocasions, per les queixes dels veïns afectats.
Així doncs, ha quedat clar que la instal·lació elèctrica es podia posar en un altre punt del mateix solar. Que, en conseqüència, era tècnicament possible situar-la més lluny dels pisos, en contra del que s’havia dit inicialment per justificar la conflictiva tria.
I davant aquest fet, les preguntes que molts es fan són senzilles.
Per què havent tingut dos precedents de protestes veïnals el govern municipal i la Generalitat no van optar des d’un principi per situar la subestació tan lluny com fos possible dels habitatges que donen al solar on s’ha d’ubicar?
És possible que el govern i la Generalitat pensessin que els veïns acceptarien a pocs metres de casa seva una instal·lació que altres veïns havien rebutjat en dues ocasions anteriors i amb èxit, i que per tant no contemplessin la possibilitat que els nous afectats reclamessin el mateix tracte?
Com pot ser que l’Ajuntament de Badalona assumeixi la despesa del nou trasllat i no exigeixi que sigui la Generalitat qui la pagui, tenint en compte que l’administració autonòmica hauria pogut situar des d’un principi la subestació al lloc on finalment anirà?
Sembla que ni l’Ajuntament ni la Generalitat s’imaginaven que els veïns protestarien, perquè devien pensar que enmig de les obres del metro els veïns difícilment s’adonarien que aquell forat era per a la subestació elèctrica que s’havia canviat de lloc en dues ocasions.
Sembla que ni l’Ajuntament ni la Generalitat havien estudiat a fons les possibilitats que oferia el solar per a la ubicació de la instal·lació, i que van optar pel punt tècnicament més fàcil, ràpid i còmode per al desenvolupament dels treballs, sense parar-se a pensar en la proximitat dels pisos.
Sembla que, fent-se càrrec del sobrecost que implicarà el nou canvi d’ubicació, el govern tripartit badaloní ha acceptat tota la responsabilitat en aquest assumpte, quan és evident que no només és seva, perquè l’Autoritat del Transport Metropolità va cometre l’error de no fer un projecte amb una subestació el més lluny possible dels habitatges.
És clar, doncs, que un i altre govern ens surten cars.
Ens surten cars perquè no treballen bé. Si el projecte hagués contemplat inicialment la ubicació finalment triada, no hi hauria hagut protestes i no s’hauria de pagar més diners per reparar l’error. Ens surten cars perquè actuen sectàriament, protegint-se els uns als altres perquè són del mateix color i renunciant al deure de fer les coses amb el màxim grau d’exigència. Ens surten cars perquè ens fan perdre el temps, i el temps és esforç, i diners.
Ens surten cars perquè, sobretot, amb els seus errors fan més difícil que les persones vegin en l’administració pública un estament capacitat, dinàmic, transparent, amic. Ens surten cars perquè amb els seus errors faciliten que aquestes persones vegin en l’administració un estament incapacitat, lent, obscur i enemic. Què pensaran els veïns del Gorg de la capacitat de fer bé les coses de l’Ajuntament i la Generalitat? Avui, segur que pensen que és nul·la. I aquest distanciament entre uns i altres, aquesta visió negativa de l’administració, és el preu més car que estem pagant, i que no podem permetre’ns durant massa temps més.
Cordialment,
Ferran Falcó Isern
26 de gener de 2007
