Sopa de lletres (post del meu bloc)
Llegeixo el bloc de l’Andreu Mas i hi trobo una entrada on s’afirma que el sr. Valls, ex-pastisser de la Morera i líder del LLEI –formació política independent que va concórrer a les darreres eleccions municipals- es vol presentar a les eleccions municipals.
Sense tenir-ho contrastat, m’oloro que potser és la innocentada del dia. I si no ho és, benvingut altra vegada a la cursa electoral. Alhora, m’adono que podria fer un post per reflexionar sobre la quantitat de sigles que es presentaran a les properes eleccions municipals, si res no falla. N’hi haurà 5 que ja tenen representació, i pel cap baix, 3 que no en tenen.
De les que no en tenen, Partit de la Ciutadania, Ciutadans pel Canvi i la unió de la CUP i Els Verds de Badalona, miraran d’arribar al 5% de vots que fan falta per obtenir representació municipal.
Podria ser, també, que PSUC Viu, barallat amb EuiA i amb IC, presentés una candidatura “autènticament d’esquerres”.
Per tant, hi podria haver fins a 9 formacions amb interès de tenir representació municipal, repartint-se un cos electoral cada vegada més prim –la ciutat ha perdut gairebé 20.000 badalonins amb dret a vot en 10 anys-, i més insatisfet i indiferent davant la política.
Amb una participació pobre, al llindar del 50%, ens podem trobar atomitzat el panorama polític badaloní, en una mena de sopa de lletres indigerible. I, pitjor encara, ens podem trobar que l’autèntic beneficiari de la sopa de lletres sigui el galet socialista, gràcies al senyor d’Hondt.
S’ha de suposar que tothom qui es presenta persegueix l’alcaldia de Badalona. S’ha de suposar que tothom qui es presenta no ho fa per despit, ni per fotre l’antic company de sigles, sinó que ho fa per guanyar i transformar la realitat.
Aquest esforç de suposició ens porta a concloure que, malgrat la “bona voluntat”, la dispersió de vots i sigles només afavoreix la majoria. I per tant, resulta que no s’aconsegueix l’objectiu, sinó que s’enforteix el que es vol canviar.
És una paradoxa de la democràcia. Tothom es pot presentar, però la gent -la majoria de la gent- que vol un canvi a Badalona, ha de tenir clar qui el proposa sense embuts. I donar-li, donar-nos, la força per fer-lo possible.
Cordialment,
Ferran Falcó Isern
28 de desembre de 2006
