Els altres catalans
Aquest divendres 15 de febrer inaugurem a Badalona (a l’espai Decumanus del Museu) l’exposició “Candel, la llibertat d’expressió” que ha produït la Fundació que porta el nom del recentment desaparegut Paco Candel.
La mostra, que fins ara només s’ha pogut veure a Girona, ens ensenyarà les diferents etapes de la trajectòria d’aquest personatge. Hi trobarem fotografies, portades de llibres, dibuixos o textos breus que repassen la seva dedicació a la literatura, el dibuix, la política i el periodisme.
Portar aquesta exposició a Badalona, però, va més enllà del fet que recentment el Ple municipal aprovés unamoció en la seva memòria; del just reconeixement que es mereix pel seu compromís cívic, o de l’oportunitat per acollir-la a la nostra ciutat.
Els darrers anys, Catalunya i Badalona han rebut un important onada immigratòria que, en molt poc temps, ha canviat la fesomia dels nostres carrers i la nostra realitat social de manera molt visible. I el cert és que davant d’aquest fenomen sovint impera la desorientació o la reacció oportunista de curta volada. Falten referents i discursos polítics i ètics que orientin què cal fer (possiblement hi són, però no són prou visibles).
Per això és bo reivindicar Candel. Per recordar que als anys seixanta, davant d’un altre fet migratori rellevant, diferent, però d’un impacte igualment important sobre la realitat catalana, va haver-hi qui va ser capaç d’orientar el país. Dues obres són referents per entendre el què hem estat després. Una és “Els altres catalans” de Paco Candel, l’altra és “La immigració, problema i esperança de Catalunya” de Jordi Pujol. El primer parlava des de la proximitati el coneixement vital de la realitat dels aleshores nouvinguts; el segon ho feia des del catalanisme polític i l’objectiu de reconstruir Catalunya. Foren dues aportacions bàsiques, sense les quals no es pot entendre el que va ser conegut com a “model català”.
Ara tenim al davant una nova immigració, un nou repte, i necessitem un nou model. Ni Candel ni Pujol ens escriuran els textos de referència. Ara la responsabilitat és d’uns altres. La responsabilitat és, també, nostra.
Josep Pera
