El grup municipal de Convergència i Unió ha iniciat els tràmits legals perquè es declari la nul·litat del conveni per a la realització d'una prova pilot a la pedrera de la Vallensana amb bales de residus procedents d'ecoparc, signat el passat dos de juny entre l'Ajuntament, la Generalitat, l'Entitat Metropolitana i l'empresa Gestora Metropolitana de Runes. La federació nacionalista ha presentat aquest recurs davant totes les parts signants de l'acord, en el que és el primer pas legal per impedir que la pedrera de la Vallensana es converteixi en el lloc on es portin tots els residus no aprofitables dels ecoparcs metropolitans.

La petició de nul·litat del conveni es fonamenta en l'existència del Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina (llegir), aprovat l'any 1997 i que regula les actuacions a fer en el territori on es troba la pedrera de la Vallensana, enmig d'un dels Parcs Naturals de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona. Aquest Pla Especial impedeix la possibilitat d'instal·lar abocadors a la zona i, en el seu article 40, diu que "tan sols s'admetrà l'ús de residus inerts per reomplir les àrees malmeses per les activitats extractives, amb la finalitat de restituir una topografia adient". Aquests residus inerts -no biodegradables- són els que s'estan utilitzant actualment en el procés de restauració de la pedrera, amb abocament de terres i runes.

El conveni preveu la realització, en primera instància, d'una prova pilot que contempla dipositar el rebuig dels ecoparcs (residus no especials, en part biodegradables, d'origen municipal), embalat en polietilè. Si els resultats de la prova pilot són acceptats per les administracions, el conveni preveu que la resta de la restauració de la pedrera es faci amb el material procedent dels ecoparcs metropolitans. Aquestes bales són assimilables als residus no especials que han d'anar a abocadors de classe II (abocadors de residus municipals), mentre que els residus inerts (terres, runes i similars) van a abocadors de classe I. Aquest argument és compartit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que recentment es va pronunciar (sentència núm. 437, de 26 de maig de 2005), en aquest mateix sentit en relació al projecte que, amb aquest mateix rebuig d'ecoparc, es pretenia fer a la pedrera del Papiol, també afectada per un Pla Especial, el de Collserola, i que l'alt tribunal català ha impedit.

CiU considera, de la mateixa manera que ho fa el tribunal, que les bales procedents d'ecoparc són residus no especials i no poden ser considerades com a residus inerts, els quals són l'únic material que el Pla Especial de la Serralada de Marina permet utilitzar per restaurar la pedrera de la Vallensana.

D'altra banda, CiU argumenta que la realització d'una prova pilot tampoc és compatible amb el Pla Especial. Aquest diu clarament que la deposició de material -en aquest cas, residus inerts- només es farà per "restituir una topografia adient". La federació nacionalista considera que la deposició de les bales de residus prevista en el marc de la prova pilot  té caràcter provisional, ja que servirà per determinar si la tècnica emprada és vàlida i, en conseqüència, no es farà per restituir la topografia, cosa que també impedeix la realització de la prova pilot a la pedrera de la Vallensana.

És per aquestes raons que la federació nacionalista considera que el conveni és nul, ja que planteja uns compromisos que són incompatibles amb la regulació del territori on es troba la pedrera. Per CiU, ni la prova pilot ni l'eventual restauració de la pedrera amb les bales de residus procedents dels ecoparcs metropolitans són possibles tenint en compte el que estableix el Pla Especial. Per això, entén que el conveni és nul per no ajustar-se a dret.

Producte o residu?

La tesi de descartar que les bales siguin residus inerts queda reforçada pels informes de la pròpia Entitat Metropolitana, que asseguren que "el material proposat per al replè és un producte i no un residu". Aquest argument pretén esquivar els problemes que implica considerar el material de rebuig dels ecoparcs com un residu, i donar-li una nova qualificació jurídica que permeti utilitzar-lo per a la restauració de pedreres.

CiU considera, en el seu recurs, que fins i tot en el cas que es determinés que les bales "són un producte i no un residu", el Pla Especial tampoc permetria la seva deposició a la pedrera de la Vallensana, ja que en ser un producte no seria un "residu inert", el qual, com s'ha dit, és l'únic material que el Pla Especial permet utilitzar per restaurar la pedrera.

En resum, el recurs de nul·litat presentat per CiU es basa en dos elements:

Que el Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina impedeix la prova pilot i l'eventual restauració de la pedrera amb bales de residus procedents d'ecoparcs.

· Perquè, si es consideren residus, les bales no són residus inerts, que és l'únic material que el Pla Especial autoritza per fer la restauració de la pedrera.

· Perquè, si es consideren un producte, les bales no són residus inerts, que és l'únic material que el Pla Especial autoritza per fer la restauració de la pedrera.

· Perquè, si es diposita un material en el marc d'una prova pilot per comprovar la validesa d'una tècnica, no s'està fent "amb la finalitat de restituir una topografia adient", que és l'única finalitat que el Pla Especial autoritza per fer qualsevol deposició a la pedrera.

Que la Sentència núm. 437, de 26 de maig de 2005, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, relativa a la pedrera del Papiol, estableix una jurisprudència aplicable a aquest conveni i als acords que desenvolupa, essent aquesta contrària als mateixos.

Badalona, 28 de juliol de 2005

Més informació: Document en pdf del recurs de nul·litat del conveni de la Vallensana